Com es veu un al·lèrgen en un producte envasat?
A la llista d'ingredients, amb el nom que fa servir la llista europea i ressaltat amb una altra lletra, estil o color de fons. Per això veus «LLET» o «blat» en negreta.
Si el producte no té llista d'ingredients, l'etiqueta diu «conté» i el nom de l'al·lèrgen. Si el nom de l'aliment ja ho deixa clar, no cal repetir-lo.
I si diversos ingredients vénen del mateix al·lèrgen, s'ha d'especificar en cadascun. Aquesta etiqueta és la teva font: guarda-la o passa-la a la fitxa del plat.
Per recordar
- Envasat: ressaltat als ingredients.
- Sense llista d'ingredients: «conté».
Dades i fonts d'aquest apartat
- En un producte envasat, l'al·lèrgen s'indica a la llista d'ingredients i es ressalta amb una composició tipogràfica diferent, per exemple un altre tipus de lletra, estil o color de fons. [S1]
- Si no hi ha llista d'ingredients, la indicació inclou la paraula «conté» seguida del nom de la substància de la llista. [S1]
- No cal indicar l'al·lèrgen quan el nom de l'aliment ja s'hi refereix clarament. [S1]
- Si diversos ingredients d'un aliment vénen d'un mateix al·lèrgen de la llista, cal especificar-ho per a cada ingredient. [S1]
I en el menjar sense envasar?
També és obligatori informar dels al·lèrgens en el que vens o serveixes sense envasar: tapes, menús, pa, pastissos, xarcuteria al tall. Cada país regula com; a Espanya, el Real Decreto 126/2015.
La regla general és per escrit: en etiquetes enganxades a l'aliment o en cartells on es ven, sobre l'aliment o a prop. En un bar sol ser més clar posar-ho al costat de cada plat a la carta o a la pissarra.
Anomena cada al·lèrgen amb el nom de la llista: «conté ou i fruits de closca (nous)», no «pot ser que porti alguna cosa».
Per recordar
- Sense envasar també és obligatori.
- Per defecte, per escrit i al costat de l'aliment.
Dades i fonts d'aquest apartat
- En els aliments sense envasar que es venen al consumidor final i a col·lectivitats és obligatori indicar els al·lèrgens de la llista, tot i que cada Estat membre pot regular com es presenta aquesta informació. [S1]
- En el menjar sense envasar, el Real Decreto 126/2015 exigeix indicar els al·lèrgens amb una referència clara a la substància o producte tal com figura a la llista europea. [S5]
- Per norma general, aquesta informació es dóna per escrit, en etiquetes enganxades a l'aliment o en cartells on es ven, sobre l'aliment o a prop. [S5]
Pots informar de paraula?
Sí, amb condicions. Segons el Real Decreto 126/2015, pots donar la informació de paraula si la dones fàcilment quan el client la demana, abans d'acabar la compra.
A més, ha d'estar registrada per escrit o en format electrònic al local, a l'abast del personal, de la inspecció i dels clients que la demanin. Sense aquest registre, «pregunta-ho al cambrer» no val.
També cal un avís fàcilment visible que digui on és la informació o que es pot preguntar al personal, a cada secció del local. No cal si la informació ja va en etiquetes o cartells al costat dels aliments.
Per recordar
- De paraula, sí, si existeix el registre escrit o electrònic.
- Un avís visible diu on preguntar.
Dades i fonts d'aquest apartat
- Segons el Real Decreto 126/2015, la informació d'al·lèrgens es pot donar de paraula si es dóna fàcilment quan la demanen, abans d'acabar la compra, i si està registrada per escrit o en format electrònic a l'establiment, accessible per al personal, la inspecció i els clients que la demanin. [S5]
- Si la informació no va en etiquetes o cartells al costat de l'aliment, un avís fàcilment visible ha de dir on és o que es pot demanar al personal, a cada secció de l'establiment que vengui aquests aliments. [S5]
Què passa en un menjador o un càtering?
Restaurants, menjadors, escoles, hospitals i empreses de menjars preparats són «col·lectivitats» per a la llei, inclosos els vehicles i les parades fixes o mòbils.
En el menjar sense envasar que lliuren, gairebé tota la informació de l'article 4 del Real Decreto 126/2015 deixa de ser obligatòria. Els al·lèrgens, no: continuen sent-ho.
On se serveixen menjars adaptats a persones amb al·lèrgies o intoleràncies no cal l'avís d'on preguntar, però la informació ha d'estar disponible i donar-se sempre que la demanin. I si la dones per altres mitjans, no pot costar res extra al client.
Per recordar
- Col·lectivitat: també escoles, hospitals i parades mòbils.
- Els al·lèrgens continuen sent sempre obligatoris.
Dades i fonts d'aquest apartat
- El Reglamento (UE) 1169/2011 anomena «col·lectivitats» els establiments com restaurants, menjadors, centres d'ensenyament, hospitals i empreses de menjars preparats, inclosos vehicles i parades fixes o mòbils. [S1]
- En el menjar sense envasar que lliuren les col·lectivitats no s'apliquen la resta de requisits de l'article 4 del Real Decreto 126/2015, llevat de la indicació d'al·lèrgens i d'una regla de les begudes refrescants. [S5]
- On se serveixen menjars adaptats a persones amb al·lèrgies o intoleràncies no cal aquest avís, però la informació sobre al·lèrgens ha d'estar disponible i donar-se sempre que la demanin els clients o la inspecció. [S5]
- Aquests altres mitjans han d'estar a l'abast del client abans que acabi la compra i no li poden suposar un cost addicional. [S5]
I si vens per internet o a domicili?
En la venda a distància, la informació obligatòria ha d'estar disponible abans que el client compri, a la web o l'aplicació o per un altre mitjà clar i sense cost extra. Les dates de consum són l'excepció.
I en el lliurament hi han de ser totes les mencions obligatòries. El menjar sense envasar que vens a distància segueix la mateixa regla per als al·lèrgens.
A la pràctica: els al·lèrgens de cada plat visibles a l'aplicació abans de pagar, i una nota amb ells a la bossa. El repartidor no hauria d'haver d'endevinar.
Per recordar
- Abans de pagar i en lliurar.
- Una nota a la bossa evita dubtes.
Dades i fonts d'aquest apartat
- En la venda a distància, la informació obligatòria ha d'estar disponible abans de comprar, sense cost extra per al client (les dates de consum són l'excepció), i totes les mencions obligatòries en el moment del lliurament; el menjar sense envasar venut a distància segueix la mateixa regla per als al·lèrgens. [S1]
Pots posar «pot contenir»?
Avisar de la possible presència no intencionada d'un al·lèrgen és informació voluntària. La llei diu que no pot induir a error ni ser ambigua o confusa.
Així que no ho posis a tot «per si de cas»: si tot pot contenir de tot, el client al·lèrgic es queda sense opcions i l'avís perd valor.
Fes-lo servir quan, després de netejar i separar, continuï havent-hi un risc real que no pots evitar. I explica quin, si et pregunten.
Per recordar
- «Pot contenir» és voluntari i no ha de confondre.
- No és un escut: primer, prevenir.
Dades i fonts d'aquest apartat
- La informació alimentària voluntària, com avisar de la possible presència no intencionada d'al·lèrgens, no ha d'induir a error el consumidor ni ser ambigua o confusa. [S1]
Comprova el que has après
Tres preguntes del test, amb la seva explicació. Toca una resposta.
Pregunta 1 de 3
Un producte envasat no té llista d'ingredients. Com s'indica l'al·lèrgen?
Veure la resposta
Correcta: A, Amb la paraula «conté» seguida del nom de l'al·lèrgen. Si no hi ha llista d'ingredients, es fa servir la paraula «conté» seguida del nom de la substància de la llista. [S1]
Pregunta 2 de 3
Si els al·lèrgens no van al costat de cada aliment, què ha de trobar el client al local?
Veure la resposta
Correcta: D, Un avís visible que digui on és la informació o que pot preguntar al personal. Cal un avís fàcilment visible que indiqui on és la informació o que es pot demanar al personal, a cada secció del local. [S5]
Pregunta 3 de 3
L'avís «pot contenir traces de...», què és per a la llei?
Veure la resposta
Correcta: C, Informació voluntària que no pot induir a error ni ser ambigua. Avisar de la possible presència no intencionada d'al·lèrgens és informació voluntària: no ha d'induir a error ni ser ambigua o confusa. [S1]